LA PARCEL·LA DEL COSTAT DE L'AJUNTAMENT

Una de les darreres accions de l’Ajuntament, de la legislatura 2003-2007, concretament l’abril, va ser adjudicar a l’empresa Comercial de Serveis Alimentaris, SL, el concurs per a la venda de les parcel·les 4 i 7 del polígon industrial de la Joheria centre. El motiu va ser pel fet de considerar que era la plica més avantatjosa de les presentades. Al mateix temps, acceptava la proposta d’aquesta empresa d’oferir com a part del pagament la parcel·la situada a l’Av. de Girona, 31 (la del costat de l’Ajuntament).
Aquesta adjudicació només va comptar amb l’aprovació dels regidors de CIU, ja que els d’ERC i els d’Independents per Sant Gregori hi vam votar en contra.
El nostre vot en contra es va basar en tres consideracions:
1. El procediment d’adjudicació.
2. El procés de valoració econòmica de les finques.
3. El context en el qual es tramitava aquest expedient.
Sobre el procediment d’adjudicació, l’acta de la mesa va resoldre l’adjudicació i al mateix temps “admetre com a pagament l’import efectiu de 1.970.889’30 EUR i rebre la parcel·la situada a l’Av. de Girona, 31, de superfície 270’16m2, valorada en 1.077.590’70 EUR”. La resolució de la mesa va ser presa únicament pel regidor de l’equip de govern (CIU), amb l’abstenció de la regidora d’IpStG-PM i del regidor d’ERC, que excepcionalment hi assistia convidat.
D’entrada, podíem estar d’acord en aquesta fórmula de pagament, però pensàvem que s’hauria d’haver previst això en les condicions del concurs. En qualsevol cas la legislació deixa clar que en el concurs només és vàlid allò que s’ha recollit en el plec de condicions, per tant, tot el procés queda en fals.
Quant al procés de valoració econòmica de les finques, tant de les que es venien com de la que s’oferia, d’entrada vam remarcar la diferència entre les tres ofertes presentades. Per a la parcel·la 4, les ofertes suposaven un augment sobre el preu de venda de partida del 31%, del 48% i, sorprenentment, del 124’25%. Per a la parcel·la 8, l’increment era de 31%, del 36% i, també, del 135’51%. És a dir, s’oferien 3.048.480 EUR davant la 2a. oferta més avantatjosa que era de 1.891.483 EUR.
Això ens portà a pensar que, o s’havia fet alguna cosa malament i els preus de sortida eren extremadament baixos, o bé, algú tenia la intenció de pagar molt més del que valien les finques.
D’altra part, si analitzàvem els informes de valoració de l’aparellador municipal, i càrrec de confiança, observàvem que n’hi havia un del febrer 2006 que proposava 170 EUR/m2; un altre de novembre 2006 de 204 EUR/m2 i, finalment, un altre de desembre 2006 en el qual proposava 240 EUR/m2. En tots aquests informes no constava cap preu referenciant a transaccions reals, sinó només “opinions” generals, com per exemple “per consultes sobre preus de venda similars...”, les “demandes del mercat...”, o bé comentaris com “s’ha tingut coneixement que recentment s’han realitzat ofertes a propietaris de solars...”.
El mateix tècnic va justificar i qualificar de “assumible per l’Ajuntament” el preu del solar que s’oferia amb un valor de 3.991 EUR/m2, malgrat reconèixer en un informe de febrer 2007 que el preu repercutible útil era de 1.290 EUR/m2, per tant, un 24% més car que els 1.040 EUR/m2 pagats per un solar similar al carrer Pau Casals.
Des del nostre punt de vista, el procés de valoració va estar mancat de credibilitat. Com podia el mateix tècnic justificar diferències de preu i criteri tan dispars? Com és que no es van utilitzar i aportar valors de referència?
En conclusió, si preníem com a referència els “Estudis sobre l’oferta d’habitatges de nova construcció”, de la Direcció General d’Habitatge, de la Generalitat de Catalunya, els informes de la Cambra de Comerç de Girona, o l’Estadística de preus declarats, segons documents públics inscrits en el Registre de la Propietat, era fàcil adonar-se de dues coses:
- El preu de sortida de les parcel·les en venda era molt baix, atès que s’hauria d’haver situat per sobre dels 600€.
- El preu del solar que s’oferia era molt alt, pràcticament el doble de la mitjana, i més si es tenia en compte la seva finalitat per a equipament públic.
Per al nostre grup aquests informes tècnics no es podien considerar “la valoració pericial que acredités l’apreuament dels béns”, que marca la llei en aquests casos.

Sobre el context en el qual es portà a terme aquest expedient, primerament remarcar que l’empresa Comercial de Serveis Alimentaris, SL, de la qual a l’abril passat era l’administrador únic el senyor Joaquim Vidal i Perpinyà, va adquirir aquesta finca per 300.000 PTA el 20 de juny de 1985, per tant essent ell mateix l’alcalde, la qual cosa si més no caldria valorar èticament des del moment que aquesta finca ja interessava a l’Ajuntament.
Tampoc no es podia oblidar el fet que l’alcalde, Jordi Noguer de Palol, era amb caràcter indefinit , i des de l’any 2002, apoderat de l’empresa Valvi Alimentació i Serveis, SL, de la qual era soci únic l’empresa Comercial de Serveis Alimentaris, SL. En aquest sentit, l’informe de Secretaria de febrer 2007 explicitava la incompatibilitat per participar en el procés d’adjudicació, però no es manifestava sobre la possible incompatibilitat de Comercial de Serveis Alimentaris, SL, per contractar amb l’Ajuntament de Sant Gregori. Per aquest motiu, i com a garantia de transparència vam demanar a l’alcalde que sol·licités un dictamen de la Junta Consultiva de Contractació sobre la possible incompatibilitat de l’empresa Comercial de Serveis Alimentaris, SL, per contractar amb l’Ajuntament de Sant Gregori mentre ell fos alcalde i al mateix temps apoderat de l’empresa, perquè enteníem que un “hipotètic” benefici per al poble no es podia contraposar a la legalitat i a la transparència en l’acció de govern.
Finalment, el nostre grup vam manifestar que, malgrat la manera com s’havia portat tot el procés, només hi votaríem a favor si es desvinculava la parcel·la del costat de l’Ajuntament de la venda de les parcel·les del polígon. És a dir, que es paguessin 3.048.480 EUR ofertats per la compra i, posteriorment, s’iniciés el corresponent expedient de compra del solar amb valoracions econòmiques i pericials realitzades per diversos professionals externs a l’Ajuntament, perquè enteníem que l’Ajuntament no podia acceptar sense més la valoració que en feia l’actual propietari.

Podeu ampliar aquesta informació llegint l’acta del ple de 24 abril 2007.


Anna Roura i Lluís-Esteve Casellas
Regidora i regidor del grup Independents per Sant Gregori-Progrés Municipal