CIRCULAR PEL POBLE. Realitats i reflexions

El juliol de 2004 l'equip de govern va encarregar un estudi sobre mobilitat a la Fundació del RACC, per valor de 6000€. Un any després, el juny de 2005, es presentava aquest dictamen. Al llarg de l'any que va durar la seva elaboració qualsevol plantejament que feia referència  a canvis de millora de la mobilitat es derivava a l'espera de tenir l'estudi del RACC i de les indicacions que recolliria. L'estudi era la referència davant de qualsevol situació de mobilitat, calia tenir confiança i esperar. I així vam esperar un any.
Amb l'estudi a les mans vam poder comprovar que consistia en un anàlisi del moment, sense perspectiva del futur creixement de Sant Gregori. Recollia l'estat de la mobilitat i apuntava solucions a alguns dels problemes evidents.
I ara, cinc anys després, passejant pel poble, encara ens adonem que continuen havent-hi els mateixos problemes elementals de circulació. Llavors, de què va servir aquell estudi? D'entrada, congelar un any qualsevol actuació que hauria suposat millores en la mobilitat que s'haurien pogut resoldre d'immediat i que per a es quals no calia disposar d'un estudi. També va servir per posar en evidència que l'equip de govern tenia descontrolat el tema de la mobilitat: ja que no sabia com posar-s'hi, tot i que sempre ha fet i desfet al seu gust.
I de quins problemes estem parlant? Doncs, de casos ben senzills però no resolts. Per exemple:

Passos de vianants. Hem millorat en la senyalització al terra però no en el rebaix  de les voreres per facilitar-hi el pas. Per exemple al C/ de Baix i al C/ Montseny, en tots dos casos, cal saltar de la vorera per travessar. I les persones amb mobilitat reduïda?
Voreres. Al C/ Joan Maragall una vorera queda tallada amb un contenidor. Per què? Per altra part, n'hi ha de totes mides i al cim n'hi ha de ben estretes en espais de nova construcció, com és el cas del C/ Llémena.
Bandes reductores. Bandes de diferents amplades i gruixos repartides per tot el nucli, amb o sense desguassos. Amb quin criteri?
Carril bici. El tram que hi ha a la pineda s'està utilitzant com un aparcament. No es podria senyalitzar que hi ha un aparcament a 100 m. i evitar que circular-hi en bici sigui una veritable gimcana?
Aparcaments. A les cantonades de l'Av. Girona i C/ Argelaguet i Av. Girona i C/ Pagesos sovint hi ha aparcats cotxes que dificulten molt girar. Per què no s'evita sempre i no només els diumenges amb els cons?
Camins escolars. Amb quatre-cents nens i nenes que van a les escoles, per què no es poden senyalitzar rutes escolars més segures, com tan satisfets n'estan altres municipis que ho han fet?

Aquests són només uns petits exemples d'entrebancs circulatoris, sense entrar en altres temes més complexos (semàfors, rotondes, circulació, aparcaments, etc.). Per solucionar aquestes situacions no calen grans inversions, sinó la voluntat de voler millorar la mobilitat a Sant Gregori pensant en les persones. Quant de temps haurem d'esperar per resoldre aquests petits grans problemes? 


Article del grup Municipal IpStG-PM publicat al núm. d'octubre de 2010 de la revista 7EN1