A gairebé dos anys de legislatura vàrem presentar la renúncia al càrrec i, al cap de poc, el balanç de legislatura que, de fet, es va convertir en un balanç de trajectòria.
Si mirem enrera, a l’anterior legislatura 2003- 2007, la feina feta no és menyspreable: 55 propostes, al·legacions diverses a nombrosos projectes, més de 150 intervencions en forma de prec i interpel·lacions al ple i, a part, totes les propostes de millora en les iniciatives d’altres partits.
També hi ha hagut l’actitud compromesa en la denúncia pública d’actuacions irregular o il·legals, amb resultats diversos, però tot i així gens irrellevants: les obres il·legals al castell de Taialà (aturades), l’ampliació irregular de la fàbrica Casademont a Co n s t a n t i n s (aturades), el vergonyós cas Frillémena, amb sentència ferma, la requalificació del pla de Can Serra, ara a punt de convertir-se en circuit de curses, les requalificacions i permutes escandaloses proposades en el POUM, la designació indeguda d’un exalcalde com a gerent d’urbanisme o la incompatibilitat en la participació de dos exalcaldes en el Consell Assessor Urbanístic, les irregularitats en la ubicació i la contractació de les obres del local polivalent, la desviació del cost d’aquest local, superior a la legalment permesa, la fragmentació irregular de contractes (plaça del Poble, redacció del POUM, etc.), contractacions fins i tot anteriors del tot il·legals (carretera de Cartellà, pisos de protecció oficial del sector la Torre), el preu desorbitat per la compra de la parcel·la del costat de l’Ajuntament (1.077.000 €!!, què en pagaríem ara?), la manera com es va fer, etc.
El temps passa de pressa, però malauradament hi ha coses que no canvien. En aquest sentit, podríem esmentar la manera de fer del govern municipal de CiU, però també el fet que continuïn governant. Són ja molts anys, els suficients per a què algunes inèrcies siguin perilloses, però tot i així, els resultats electorals són els que són.
En les darreres eleccions, l’estat d’opinió crítica no es va traduir en un canvi de govern, i això ens obliga reflexionar a tots plegats. Algú ens va preguntar “què més havia de passar a Sant Gregori” per aconseguir el canvi d’aquestes inèrcies. Realment, n’han passat moltes i de grosses. Però la pregunta correcta no és aquesta, sinó “què més podem fer”, perquè continuem creient en la necessitat i en la possibilitat del canvi.
El missatge que hem transmès ha estat clar, i la resposta obtinguda també. Els canvis sempre poden ser més o menys difícils però comencen per la convicció personal, per l’equilibri dels interessos personals amb els comunitaris. En aquest sentit, i en general, el nivell de vida familiar a Sant Gregori és prou bo i això a vegades pot provocar un cert desinterès pels interessos públics i col·lectius. Això ens preocupa, perquè és la base del desarrelament i, traslladat als joves, una possible base per a problemes molt més greus.
D’entre les dades del Pla Director Urbanístic de l’Àrea de Girona, n’hi ha una d’especial interès. La proporció entre els llocs de treball del municipi i el nostre nombre d’habitants ens col·loca amb un 38 % a 20 punts de la mitjana ponderada de la resta de municipis de l’àrea de Girona, i a la cua juntament amb Bescanó i Sant Julià de Ramis. Això ens confirma com a poble dormitori, en el qual la major part de la població se situa entre els 35 i els 55 anys, treballa fora del municipi i torna a la tranquil·litat de casa seva un cop finalitzada la jornada laboral. Amb aquesta perspectiva, cobra especial rellevància la població infantil i les activitats a l’entorn de l’escola. Una població infantil que ara per ara es veu obligada a desplaçar-se fora del poble per anar a l’institut i, també, una població infantil que d’aquí a poc seran joves amb dificultats per a trobar un habitatge al poble i quedar-s’hi a viure.
Certament, quan observem de més a prop les dificultats dels nostres fills i filles potser l’interès per la cosa pública reprendrà més força que ara mateix. La comoditat de l’espectador mentre altres exerceixen una oposició amatent i persistent per així mantenir la tensió a qui governa, potser resultarà incòmoda. Potser ens adonarem que la deixadesa en els interessos públics difícilment és compatible amb solucions a curt termini. Esperem que no sigui massa tard per a recuperar el temps.
Nosaltres continuarem treballant amb noves fórmules, ganes i persones per aconseguir fer arribar el nostre model de poble a quanta més gent millor, el missatge que un altre poble és possible, per a convèncer, no per a especular amb vots i resultats, perquè encara creiem que entre tots i totes podem millorar la societat en què vivim, però que això depèn d’una actitud personal i convençuda, de sortir de casa per veure que més enllà de l’escala de veïns o del jardí hi ha coses que ens afecten a tots, i que això és prou important per no deixar-ho en mans d’uns pocs, sinó que la participació fa possible el canvi. Llavors la feina feta no seran només paraules, sinó que tindrà el valor de la justa mesura.
Anna Roura i Lluís-Esteve Casellas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada